El MUCEM sempre ha defensat uns espais dignes, suficients i adequats a les necessitats de tot l’alumnat per fer front als importants  reptes que ha d’assumir avui el sistema educatiu, tant l’obligatori com el no obligatori. Aquesta és una  condició indispensable per a una educació de qualitat. L’aplicació efectiva de la LOE demana treballar de manera interdisciplinar,  fer agrupaments flexibles, impulsar el treball cooperatiu i fomentar la bona convivència dins els centres . Açò no serà possible sense unes condicions dignes tal com demanen avui al carrer les associacions de pares i mares de Maó.

Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Menorca
Nota publicada en el diari dia 1 de novembre de 2008

Quan en el transcurs d’una conversa arribam a la comprensió profunda d’alguna cosa que ens hem esforçat per entendre, ho solem expressar amb una exclamació simple, de manera més o menys conscient amollam un Aaaaah! que fa palès que hem assolit una nova explicació dels fets. Empram tan sols la a, la primera i versàtil lletra del nostre alfabet. La solem allargar, amb la boca oberta de manera  monòtona i tan relaxada que en ocasions surt lligada a un sospir, ens alleuja del problema que acabam de resoldre i ens apropa a una nova comprensió de la realitat. Segur que heu experimentat més d’una vegada les sensacions que acompanyen l’exclamació, segur que fins i tot heu notat que us fuig la “a” mentre parlàveu sols, mentre reflexionàveu en silenci sobre alguna qüestió pendent de solucionar. Si algun dia cercau el que tenen en comú totes les persones mentre fan la “a de la comprensió” veureu que és el somriure, un somriure delator d’un plaer íntim que inevitablement experimentam en aquells moments. Es tracta d’un goig personal i intransferible que Jorge Wagensberg l’eminent museòleg, escriptor, mestre, editor i divulgador científic ha anomenat goig intel·lectual.
No és casual, per tant, que des del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca haguem organitzat  una conferència al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella el proper divendres dia 24 a les 20 h perquè sigui el mateix Jorge Wagensberg, l’encunyador del terme, qui ens vengui a parlar de goig intel·lectual. No és casual, dic, que els mestres de Menorca tenguin ganes d’escoltar Wagensberg perquè sota el títol d’Investigació científica i goig intel·lectual ens ve a parlar precisament d’allò que desitjaríem que arribàs a sentir cadascú dels fillets i filletes de les nostres aules en el seu procés d’interpretació de la realitat. Els mestres sabem que el goig pel nou coneixement és el motor més potent per fer avançar la formació individual. El plaer associat a cada nova comprensió és millor  que qualsevol premi o càstig, que qualsevol amenaça o promesa, els mestres desitjam que l’acte d’aprendre acabi sent plaent, personal, íntim... o no serà autèntic i perdurable.
Volem els mestres que sigui Wagensberg qui ens en parli perquè a la vegada que rebrem el concepte de goig intel·lectual de la mà del seu creador, l’eminent assagista i antic director del Museu de la Ciència de Barcelona,  també parla clar del camí per assolir-lo. Jorge Wagensberg és una persona molt crítica amb la manera d’ensenyar de l’escola actual, ell defensa l’escola generadora d’estímuls, l’escola que surt al carrer, pensa que l’activitat escolar ha d’empènyer als infants a interactuar amb la realitat per cercar preguntes més que a esperar que els llibres i els mestres proporcionin les respostes. Wagensberg defensa que, per damunt de tot, al goig intel·lectual s’hi arriba amb la conversa, i aquest aspecte torna a emocionar als mestres perquè ens dona la raó quan defensam el treball en grup, quan conduïm i reconduïm assemblees de classe, fomentam el respecte i l’escolta dels altres perquè creim en la importància de la comunicació per arribar a la construcció de les idees.
La conferència, però, no va dirigida tan sols als ensenyants, la qualitat del ponent la fa adequada per a totes aquelles persones capaces d’escoltar i de repensar mentre escolten. La xerrada és perfecta per a aquells a qui no importi rebre noves dades, nous punts de vista que els portin a noves comprensions. Wagensberg és un erudit que es fa assequible, un provocador capaç d’afirmar que l’espai més important de les universitats hauria de ser la cafeteria, un evocador de sensacions i un bon comunicador. Qui l’escolta troba junts al geni i a la persona senzilla, al físic especialista en processos irreversibles i a l’artista, al mestre i l’aprenent.
Wagensberg torna a Menorca, aquesta vegada parlarà de ciència i goig, no us el perdéssiu. Us promet que us fugirà alguna “ah” mentre l’escolteu. També us avanç que en acabar (ara permeteu-me que recorri a la segona de l’alfabet) us sentireu bé.

Ernest Fortuny Coll
Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca